Els ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules

Gràcies a la plataforma Google Drive hem pogut realitzar aquest treball sobre els ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules.
En aquest treball hem pogut expressar la nostra opinió sobre el tema esmentat anteriorment. Hem aportat una reflexió pròpia a partir dels avantatges i els inconvenients que hem extret del nostre propi pensament.
El treball l'hem realitzat en un Google Docs, on cadascuna de les integrants del grup ha pogut expressar la seva opinió modificant el document al mateix temps que alguna altra companya.
Més tard hem realitzat una presentació amb Presentacions de Google per a complementar la reflexió i el treball escrit i per fer-ho una mica més visual.
I per últim hem creat un formulari amb Formularis de Google perquè qui vulgui pugui expressar la seva opinió responent les preguntes del formulari.

 A continuació us deixo amb la presentació perquè veieu el treball realitzat amb Google Drive.

Google Drive

Google Drive és un servei d'allotjament d'arxius.
Aquest servei és totalment gratuït i fou introduït per Google al 2012 com a substitut del Google Docs.
Cada usuari disposa de 15 gigabytes d'espai gratuït per a desar els seus arxius, ampliables mitjançant pagament.
S'hi pot accedir des d'un ordinador o d'es de l'aplicacció, disponible per a IOS i Android.

Amb Google Drive pots crear:
-Documents
-Fulls de càlcul
-Presentacions
-Formularis
-Dibuixos

També et permet pujar documents, així com arxius de vídeo i fotografia.
És una eina molt útil, ja que et permet treballar online amb més d'una persona a l'hora.
Cal destacar que és molt fàcil i còmoda d'usar.

A continuació us deixo un vídeo tutorial sobre l'utilització de Google Drive. Espero que us serveixi.




Més endavant seguirem coneixent Google Drive.

L'educació física i l'educació infantil

A continuació us deixo amb una refleixó sobre el paradigma actual de l'educació física dins l'educació infantil:

La societat en la qual vivim està marcada per grans avenços tan científics, tecnològics, premis Nobel... però ningú s’ha centrat realment en l’educació, lluitar per ella i canviar tot el sistema educatiu.

Aquest necessita un canvi. El món ha avançat en molts aspectes i l'escola segueix amb el mateix model educatiu: ensenyem als infants de la mateixa manera que fa molts anys enrere, quan encara no estava desenvolupada la tecnologia, i quan no teníem accés a la informació.

Actualment veiem la infantesa com una cursa i no hauria de ser així. La nostra societat és competitiva en l’àmbit de l’educació. Hem d’entendre que cada nen es desenvolupa al seu ritme i és per aquest motiu que no ens hem de preocupar pel que saben a certes edats, basant-nos en les pautes dels currículums educatius. Ser el més llest o el més estudiós de la classe mai ha volgut dir ser el més feliç.

Cal crear un nou model educatiu en el qual l'infant pugui accedir, buscar, compartir i crear alhora que desenvolupi les seves capacitats.

Com a docents no hem de donar als infants aquesta informació sinó que hem de proporcionar les eines i els mitjans necessaris per a què aquests hi puguin accedir i adquirir coneixements.

Deixant a part les escoles lliures i centrant-nos a les tradicionals, com diu el senyor Ken Robinson, aquestes escoles maten la creativitat dels infants. No els fan avançar, experimentar, ser ells mateixos; només segueixen unes regles i unes disciplines, i com no, l’activitat més destacada memoritzar i memoritzar, per a després d’un temps oblidar-se del que s’ha après.

La funció dels mestres és fer de suport de l’aprenentatge dels infants. Hem de deixar que ells mateixos siguin els protagonistes del seu desenvolupament i aprenentatge.

Els infants han de sentir una motivació per allò que volen aprendre, i el docent ha de garantir que aquesta motivació està present a l'aula.

Ha de permetre a l'infant fer i desfer, equivocar-se, tenir curiositat, investigar tot allò que l'envolta, i donar noves oportunitats.

Com ha docents hem de tenir coneixements sobre la manera d'aprendre dels nens, aquests aprenen quan s'ho passen bé, quan juguen, quan senten motivació per allò que estan fent, necessiten sentir emocions.

Si apliquem aquest concepte a l’educació física, cal tenir en compte que cada persona compren les coses d'una manera diferent segons les seves experiències, la seva manera de veure la vida, les seves actituds i aptituds inclús la seva professió.

No podem permetre que l’educació dels nens es basi a passar-se la major part del dia asseguts en una aula on els ensenyen conceptes que probablement obliden en sortir de l’escola.

Els nens necessiten moure’s, explorar… hem de deixar que juguin, descobreixin i s’equivoquin... Només d’aquesta manera permetrem que ells siguin els protagonistes de la seva pròpia infància.

Nosaltres com a futurs mestres en educació infantil hem de poder tenir la capacitat d’ensenyar l'educació física no com una assignatura de competició, de veure qui és millor que l'altre, sinó com un moment de superació on s'aprenen moltíssimes més coses de les que pensem.

Hem d’aconseguir que l’educació física sigui una part clau en el desenvolupament dels nens. D’aquesta manera estarà molt més ben valorada del que ho està ara.

En cap moment de la nostra etapa viscuda d'aquesta pràctica ens ensenyen els valors més importants com són: la salut, la higiene, l'educació postural, els hàbits alimentaris, les capacitats físiques bàsiques, l’esforç, la superació...

Per tant, creiem que s'hauria de veure d'una forma completament diferent. Així com l'anglès és primordial pel nostre futur, l'educació física hauria de ser equivalent.

Però en cap cas podem obligar als infants a fer una sèrie d'activitats físiques que no són capaços de fer, per això des de l'escola s'hauria de plantejar d'una altra manera. O no és així que posem metes físiques com a condicionant per poder aprovar l'assignatura?

Hem d’aconseguir la motivació dels nens segons les seves capacitats. Al contrari estarem creant un sentiment de frustració important per als menors que estiguin menys acostumats a dita activitat.

Està clar que cada infant té unes qualitats i uns interessos diferents als de la resta dels companys. Es tractarà de motivar a cada infant per arriscar, innovar i descobrir que tots tenim moltes més qualitats de les que en un primer moment pensem que tenim.

A part de la funció i la importància dels mestres en la vida de l’infant no hem d’oblidar mai que el més important sempre serà el seu entorn familiar.

Cal que ens entreguem,  ens dediquem a cada infant per formar part de l’aventura que suposa créixer i aprendre. D’aquesta manera aconseguirem motivar-los-

¿Què passarà si basem l’educació en l’estudi i la pràctica de ser feliç?

¿Per què ser feliç no es considera educació?

Penso que aquestes qüestions són les que s’haurien de plantejar els qui determinen com ha de ser el sistema educatiu d’un país.

La felicitat és una de les metes més importants que ens plantegem per assolir a la vida. Si ningú ens ensenya que significa ser feliç ni com intentar arribar a aquesta meta és molt possible que mai aconseguim arribar-ho o que el camí es faci molt més costós.

El vídeo que trobare u continuació us servirà per adonar-vos de la intensitat amb la qual es pot viure la vida. Espero que el gaudiu!

El Land Art

El Land Art, és un moviment artístic que sorgí als Estats Units a finals dels anys 60 i principis dels 70 en el que el paisatge i l'obra es troben molt relacionats. Es refereix també a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra.

Avui us vull mostrar l'obra de Land Art que vaig realitzar amb les meves companyes Sandra, Laura, Natàlia i Laia.
L'obra porta per títol: El camí de la vida. Penso que el nom ho diu tot.
Vam voler mostrar que la vida és un camí el qual no sempre és fàcil, en ocasions podem viure mals moments i és pot fer costós, però mai hem de deixar de lluitar per aconseguir les nostres metes i els nostres objectius.
Com podem observar el collage està format per tres imatges.
A la primera hi trobem representades les coses bones de la vida, per això vàrem escollir petals de rosa.
A la segona imatge hi trobem els petals de rosa volant. Representen que la vida no sempre es fàcil.
A l'ultima imatge hi trobem fulles seques. Representen les coses dolentes i dures de la vida.

A continuació us deixo amb el vídeo resum del procés de creació de l'obra.

Usos educatius dels blogs

Avui parlarem sobre un llibre escrit per Fracesc Balagué i Felipe Zayas, i que es titula "Usos educatius dels blogs".

Aquest llibre és una "lectura obligatòria" de la universitat i cal dir que m'ha sorprès molt gratament.
L'he trobat força interessant i amb molt bon contingut. És fàcil de llegir, el llenguatge és adequat i no es fa pesat.
A continuació us deixo amb una presentació que he elaborat sobre aquesta lectura perquè podeu veure alguns dels continguts del llibre.

Cada nen necessita un campió

En aquesta entrada us vull mostrar un vídeo que m'ha servit per pensar sobre el meu futur i sobre la professió a la que em vull dedicar.

A continuació us deixo amb le meva reflexió.

Considero que aquest vídeo l’haurien de visualitzar tots els mestres per adonarse’n de la importància de la seva professió i de la responsabilitat que tenen sobre els alumnes als quals ensenyen.

Al vídeo es parla de la importància de les relacions entre els alumnes i els mestres i es diu que cap aprenentatge pot ocórrer sense una relació significativa. Tot aprenentatge és entendre les relacions.

Els nens no aprenen de la gent que no els agrada. Necessiten veure un referent en qui confiar per poder aprendre, per deixar que aquesta persona els formi.

Hem d’aprendre a entendre abans de ser entès, a escoltar i a disculpar-nos.
Aquestes són les coses que mostren la nostra cara més humana.

No educarem només per ensenyar conceptes, sinó que ho farem per deixar un llegat de relacions que esperem que mai desapareguin.

Al vídeo també apareix la idea que els Mestres hem de ser grans actors i actrius. No sempre ens tocaran els alumnes que desitgem, també en tindrem de difícils i moltes vegades aquests ens suposaran un repte, però ells mai ho poden saber. Aquesta és la feina d’un professor.

Per finalitzar reflexionaré sobre una la frase que més m’agrada del vídeo:
“Cada nen mereix tenir un campió, un adult que mai deixarà de creure en ell, que entengui el poder de la conexió i els insisteixi en què arribaran a ser el millor que puguin arribar a ser.”

Penso que és una de les frases més encertades que he escoltat mai. Tots nosaltres necessitem tenir un referent, una persona en la qual fixar-nos, una persona que sabem que no ens decebrà ni ens deixarà sols. No és fàcil de trobar aquesta persona, però estic segura que en un moment o altre aquesta persona apareix a la vida de tothom per marcar-la.

Com diu la senyora Pierson: “Som educadors,hem nascut per marcar la
diferencia.”

Espero que us agradi el vídeo tant com a mi!

Una curiosa endevinalla

La meva companya Laia Soria i jo hem elaborat aquest vídeo sobre la següent endevinalla:

"En un arbre hi ha dotze branques. A cada branca hi ha quatre nius, i a cada niu hi ha set ocellets. Què és?"

Esperem que les imatges del vídeo us donin alguna idea per resoldre aquesta endevinalla.

El primer pas per realitzar el vídeo ha estat buscar les fotografies.

Per aquest procés de cerca hem analitzat bé l'endevinalla i hem seleccionat les fotografies que hem cregut més clares i adients.

Seguidament hem realitzat el muntatge del vídeo amb el programa Windows MovieMaker i ho hem fet de la següent manera: afegim les fotografies prèviament seleccionades i les
col·loquem en l'ordre corresponent. Seguidament afegim l'endevinalla i la música. Revisem el projecte, el guardem en format mp4 i el pugem al nostre canal de Youtube.

Aquest és el resultat de la nostra feina.

Esperem que el gaudiu.

La meva primera partitura

El títol d'aquesta partitura és "Mireu els meus ànces"

Ha estat creada amb la web orreu.blanquerna.url.edu