He aprofitat uns dies de les vacances de Nadal per fer un petit viatge amb la família. Ja ho tenim com una tradició. Cada any marxem dels dies 27,28,29 i 30 a algun lloc que ens faci il·lusió a tots 4 i aquest any ha estat Turquia, més concretament Istambul.
Com us vaig comentar en aquesta entrada París... Una gran decepció, viatjar és una de les meves grans passions i seguint els meus propis consells abans de marxar cap a Istambul no vaig fullejar cap guia ni buscar informació per internet. Vaig deixar que el lloc em sorprengues. Només sóc capaç de dir coses bones sobre aquest viatge. En primer lloc m'agradaría donar les gràcies als meus pares per fer que aquest hagi estat possible. Vull destacar que el clima no acompanyava massa a visitar la ciutat, ja que la temperatura ha estat molt baixa inclús ha nevat! Tot i això m'ha impressionat molt aquest viatge, ja que si bé és cert que Turquia pertany a Europa també hi ha una part que pertany a Àsia així que he tingut l'oportunitat d'estar en dos continents diferents. Hem visitat alguns dels llocs més emblemàtics de la ciutat com per exemple: la Mesquita Blava, la Torre Galata, el Palau Dolmabahçe, el Basar de les Espècies o el Gran Basar. Em va impressionar molt la Mesquita Blava, ja que per poder entrar ens van fer descalçar i les dones ens havíem de cobrir el cap amb un mocador. Ha estat un viatge increïble, i recomano a tothom que tingui l'oportunitat que viatgi a Turquia. A continuació us deixo un petit vídeo del viatge, espero que el gaudiu!
Flickr és una xarxa social que permet emmagatzemar, compartir i buscar fotografies i vídeos en línia. És una pàgina web totalment gratuïta.
Al 2005 Flickr va ser comprat per Yahoo. Actualment Flickr compta amb una important comunitat d'usuaris que comparteix fotografies i vídeos de creació pròpia.
La popularitat de Flickr es deu fonamentalment a la seva capacitat per administrar imatges mitjançant eines que permeten a l'autor etiquetar les seves fotografies i explorar i comentar les imatges d'altres usuaris. A més, aquesta comunitat es regeix per normes de comportament i condicions d'ús que afavoreixen la bona gestió dels continguts.
A part del lloc web, Flickr compta amb una aplicació mòbil oficial per iOS, Android, Play Station Vita i els sistemes operatius de Windows Phone.
Es pot accedir al contingut de Flickr sense necessitat de registrar un compte. Tot i així, sí que és necessari fer-ne un per a carregar fotografies o vídeos. Registrar un compte també permet crear una pàgina de perfil pròpia on es mostra el material que l'usuari puja i també atorga la possibilitat d'afegir altes usuaris de Flickr com a contactes.
Un Booktrailer és un anunci en format vídeo per a un llibre. Empra tècniques similars a les dels tràilers per a pel·lícules. Els Booktrailes s'usen principalment per promoure els llibres i d'aquesta manera animar als lectors. El que pretén transmetre és l'essència del llibre sense desvetllar-ne el final, per a que el lector pugui veure el Booktrailer sense que aquest faci espòiler sobre el llibre. L'activitat que ens proposava el mestre de GTIC era crear el nostre propi Booktrailer a partir d'un llibre que ens agradés. El meu grup, format per: Sandra Ruíz, Natàlia Muñoz, Laura Nuñez, Laia Soria i jo mateixa, van decidir realitzar el Booktrailer sobre el llibre: "Perdona si et dic amor" de Federico Moccia. A continuació us deixo una presentació on s'explica el procés de creació del nostre Booktrailer.
Per finalitzar us deixo el Booktrailer finalitzat. Espero que el gaudiu!
Twitter és una de les xarxes socials més importants i conegudes del moment, ja que és una dels més usada arreu del món. Aquesta xarxa social està acativa des del març de 2006.
Per a poder formar part de Twitter caldrà registrar-se amb un nom d'usuari i una contrasenya. Un cop realitzat el registre ja podrem començar a seguir als nostres amics, coneguts o gent del nostre interès per veure tot el que publiquen al seu Twitter. Els usuaris poden rebre les actualitzacions des de la pàgina de Twitter, mitjançant missatgeria instantània, SMS, RSS i correu electrònic. Twitter permet escriure missatges, anomenats tuits o piulades, de no més de 140 caràcters, als quals pots afegir vídeo i fotografia. Si a algun dels meus seguidors li ha hagradat un dels tweets que he publicat té l'opció de fer "retweet" és a dir, fer què també aparegui al seu perfil. Aquesta és una molt bona manera de compartir opinions diferents. També hi l'opció de marcar un tuit com a favorit. Això vol dir que sempre apareixerà al teu perfil. A continuació us deixo amb un vídeo força interessant que explica el funcionament de Twitter.
Feedly és un lector d'RSS que permet accedir a totes les notícies i actualitzacions de blocs i altres pàgines que el sistema suporta.
Podem accedir a Feedly des de la seva pàgina web (http://feedly.com/i/discover) o des de la seva aplicació per a dispositius mòbils i tablets.
Feedly és una eina molt útil, ja que et permet conèixer en temps real les actualitzacions dels blocs que segueixes, ja que pots personalitzar-lo segons els teus gustos i interessos, les teves aficions, el temes que més t'interessen... A continuació us deixo un vídeo tutorial per què pugeu conèixer millor què és i per a què serveix Feedly.
Wikispaces és una pàgina web o es poden crear wikis de forma totalment gratuïta. Un wiki és un lloc web que pot ser editat per diferents usuaris. Els wikis gratuïts són finançats a través de la inserció de discrets anuncis de text. Wikispaces té 3 tipus de modalitats per a les seves wikis: - Públic: poden ser editades per qualsevol persona. - Protetgit: només els membres registrats en un determinat wikispace poden editar - Completament privat: és un servei de pagament i només els membres registrats del wikispace poden veure'l. Aquesta és la web de Wikispaces:http://www.wikispaces.com/ Aquesta és l'adreça a la meva Wiki:http://educadortestimoni.wikispaces.com/
A continuació us deixo amb un vídeo tutorial sobre com crear una wiki a Wikispaces
En aquesta entrada us parlaré sobre la importància de l'esport. Practicar algun esport no només és bo per a l'aspecte físic, sinó que també ho és pel psicològic. Mens sana in corpore sano és una citació provinent del poeta romà Juvenal, que expressa de l'aspiració d'un esperit equilibrat en un cos equilibrat. Tot i això, avui en dia s'empra per a dir "una ment sana en un cos sa". Practicar algun esport ens allibera, ens relaxa i ens motiva. És una molt bona forma de desconnectar amb la rutina del dia a dia. Tant sigui practicant esports col·lectius o algun tipus d'esport en solitari, el més important sempre serà sentir-no còmodes amb nosaltres mateixos. He de reconèixer que jo no practicava cap esport amb periodicitat, però això va deixar de ser així quan vaig començar la universitat i em van proposar complir un repte. El meu repte és córrer 5km. Per a superar-lo vaig a entrenar un dia a la setmana com a mínim, i he de dir que des que ho faig em sento molt millor, tant físicament com psicològicament. Em sento amb més energia i més vitalitat. És per aquest motiu que us convido a tots i a totes a practicar algun esport. A continuació us deixo un perell de vídeos que reflecteixen una part del meu entrenament.
Avui vull compartir amb vosaltres la reflexió que he realitzat veient un vídeo d'en Ken Robinson. Aquest vídeo porta com a títol " Las escuelas matan la creartividad". Penso que el títol és molt revelador i ens indica com anirà orientada la xerrada. Ken Robinson diu que l'educació ens portarà al nostre futur, i que tots els nens tenen talents i capacitats extraordinàries. Cal que estiguem preparats per equivocar-nos i no enfonsar-nos quan ho fem. El millor metre a la vida són els errors. Els nens s'arrisquen i si no saben fer alguna cosa, ho intenten. Picasso va dir: "Tots els nens neixen artistes". Penso que hi ha una gran veritat en aquesta frase. Tots portem un artista dins nostre, però és possible que aquest artista mori a l'escola, perquè no ens ensenyen a desenvolupar aquest artista. Gràcies a les paraules d'en Ken Robinson m'he adonat que la jerarquia de l'educació és la mateixa a tot el món. La creativitat és tan important com l'educació i per tant haurien d'estar al mateix nivell. És per aquest motiu que els futurs mestres demanem la mateixa jerarquia per a totes les matèries i per a la creativitat. Per últim us vull deixar amb una frase que m'ha semblat molt encertada: "La intel·ligència és dinàmica". A continuació podeu trobar el vídeo en el qual m'he basat per fer aquesta reflexió.
Aquesta és l'última entrada sobre la Setmana de Pràctica i Reflexió Educativa (SPRE). Com que avui no hem realitzat gaires activitats serà molt breu.
Avui, divendres, hem assistit a una conferència, hem realitzat dos tallers i hem visualitzat un documental.
La conferència parlava sobre les tauletes digitals a les aules i ha estat força interessant veure algunes de les aplicacions que podem introduir a l'aula per descobrir el món de les noves tecnologies amb els més petits.
Després hem realitzat dos tallers que tractaven sobre jocs per als infants. A continuació ús deixo dues fotografies perquè pugueu veure el material empleat.
Per finalitzar hem visualitzat un documental titulat "El Silenci del Jonc". Aquí us deixo el tràiler. Us recomano que li doneu una ullada, estic segura què us emocionarà tant com a mi!
En aquesta entrada parlarem sobre l'editor de vídeo de Youtube.
Aquesta eina és molt útil per editar vídeos i per realitzar muntatges amb fotografies o amb els vídeos propis.
Una de les principals avantatges és la seva senzilla utilització. Aquest editor ens permet afegir música i text a les imatges o vídeos que nosaltres hem afegit, inclús ens permet posar filtres (sèpia, blanc i negre...) a les fotografies per donar un efecte completament diferent.
Un altre avantatge és que pots pujar el vídeo directament a la mateixa plataforma (Youtube). Us convido a tots a provar aquesta eina!
Google Drive és un servei d'allotjament d'arxius. Aquest servei és totalment gratuït i fou introduït per Google al 2012 com a substitut del Google Docs. Cada usuari disposa de 15 gigabytes d'espai gratuït per a desar els seus arxius, ampliables mitjançant pagament. S'hi pot accedir des d'un ordinador o d'es de l'aplicacció, disponible per a IOS i Android.
Amb Google Drive pots crear: -Documents -Fulls de càlcul -Presentacions -Formularis -Dibuixos També et permet pujar documents, així com arxius de vídeo i fotografia. És una eina molt útil, ja que et permet treballar online amb més d'una persona a l'hora. Cal destacar que és molt fàcil i còmoda d'usar. A continuació us deixo un vídeo tutorial sobre l'utilització de Google Drive. Espero que us serveixi.
A continuació us deixo amb una refleixó sobre el paradigma actual de l'educació física dins l'educació infantil:
La societat en la qual vivim està marcada per grans avenços tan científics, tecnològics, premis Nobel... però ningú s’ha centrat realment en l’educació, lluitar per ella i canviar tot el sistema educatiu.
Aquest necessita un canvi. El món ha avançat en molts aspectes i l'escola segueix amb el mateix model educatiu: ensenyem als infants de la mateixa manera que fa molts anys enrere, quan encara no estava desenvolupada la tecnologia, i quan no teníem accés a la informació.
Actualment veiem la infantesa com una cursa i no hauria de ser així. La nostra societat és competitiva en l’àmbit de l’educació. Hem d’entendre que cada nen es desenvolupa al seu ritme i és per aquest motiu que no ens hem de preocupar pel que saben a certes edats, basant-nos en les pautes dels currículums educatius. Ser el més llest o el més estudiós de la classe mai ha volgut dir ser el més feliç.
Cal crear un nou model educatiu en el qual l'infant pugui accedir, buscar, compartir i crear alhora que desenvolupi les seves capacitats.
Com a docents no hem de donar als infants aquesta informació sinó que hem de proporcionar les eines i els mitjans necessaris per a què aquests hi puguin accedir i adquirir coneixements.
Deixant a part les escoles lliures i centrant-nos a les tradicionals, com diu el senyor Ken Robinson, aquestes escoles maten la creativitat dels infants. No els fan avançar, experimentar, ser ells mateixos; només segueixen unes regles i unes disciplines, i com no, l’activitat més destacada memoritzar i memoritzar, per a després d’un temps oblidar-se del que s’ha après.
La funció dels mestres és fer de suport de l’aprenentatge dels infants. Hem de deixar que ells mateixos siguin els protagonistes del seu desenvolupament i aprenentatge.
Els infants han de sentir una motivació per allò que volen aprendre, i el docent ha de garantir que aquesta motivació està present a l'aula.
Ha de permetre a l'infant fer i desfer, equivocar-se, tenir curiositat, investigar tot allò que l'envolta, i donar noves oportunitats.
Com ha docents hem de tenir coneixements sobre la manera d'aprendre dels nens, aquests aprenen quan s'ho passen bé, quan juguen, quan senten motivació per allò que estan fent, necessiten sentir emocions.
Si apliquem aquest concepte a l’educació física, cal tenir en compte que cada persona compren les coses d'una manera diferent segons les seves experiències, la seva manera de veure la vida, les seves actituds i aptituds inclús la seva professió.
No podem permetre que l’educació dels nens es basi a passar-se la major part del dia asseguts en una aula on els ensenyen conceptes que probablement obliden en sortir de l’escola.
Els nens necessiten moure’s, explorar… hem de deixar que juguin, descobreixin i s’equivoquin... Només d’aquesta manera permetrem que ells siguin els protagonistes de la seva pròpia infància.
Nosaltres com a futurs mestres en educació infantil hem de poder tenir la capacitat d’ensenyar l'educació física no com una assignatura de competició, de veure qui és millor que l'altre, sinó com un moment de superació on s'aprenen moltíssimes més coses de les que pensem.
Hem d’aconseguir que l’educació física sigui una part clau en el desenvolupament dels nens. D’aquesta manera estarà molt més ben valorada del que ho està ara.
En cap moment de la nostra etapa viscuda d'aquesta pràctica ens ensenyen els valors més importants com són: la salut, la higiene, l'educació postural, els hàbits alimentaris, les capacitats físiques bàsiques, l’esforç, la superació...
Per tant, creiem que s'hauria de veure d'una forma completament diferent. Així com l'anglès és primordial pel nostre futur, l'educació física hauria de ser equivalent.
Però en cap cas podem obligar als infants a fer una sèrie d'activitats físiques que no són capaços de fer, per això des de l'escola s'hauria de plantejar d'una altra manera. O no és així que posem metes físiques com a condicionant per poder aprovar l'assignatura?
Hem d’aconseguir la motivació dels nens segons les seves capacitats. Al contrari estarem creant un sentiment de frustració important per als menors que estiguin menys acostumats a dita activitat.
Està clar que cada infant té unes qualitats i uns interessos diferents als de la resta dels companys. Es tractarà de motivar a cada infant per arriscar, innovar i descobrir que tots tenim moltes més qualitats de les que en un primer moment pensem que tenim.
A part de la funció i la importància dels mestres en la vida de l’infant no hem d’oblidar mai que el més important sempre serà el seu entorn familiar.
Cal que ens entreguem, ens dediquem a cada infant per formar part de l’aventura que suposa créixer i aprendre. D’aquesta manera aconseguirem motivar-los-
¿Què passarà si basem l’educació en l’estudi i la pràctica de ser feliç?
¿Per què ser feliç no es considera educació?
Penso que aquestes qüestions són les que s’haurien de plantejar els qui determinen com ha de ser el sistema educatiu d’un país.
La felicitat és una de les metes més importants que ens plantegem per assolir a la vida. Si ningú ens ensenya que significa ser feliç ni com intentar arribar a aquesta meta és molt possible que mai aconseguim arribar-ho o que el camí es faci molt més costós.
El vídeo que trobare u continuació us servirà per adonar-vos de la intensitat amb la qual es pot viure la vida. Espero que el gaudiu!
El Land Art, és un moviment artístic que sorgí als Estats Units a finals dels anys 60 i principis dels 70 en el que el paisatge i l'obra es troben molt relacionats. Es refereix també a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra.
Avui us vull mostrar l'obra de Land Art que vaig realitzar amb les meves companyes Sandra, Laura, Natàlia i Laia. L'obra porta per títol: El camí de la vida. Penso que el nom ho diu tot. Vam voler mostrar que la vida és un camí el qual no sempre és fàcil, en ocasions podem viure mals moments i és pot fer costós, però mai hem de deixar de lluitar per aconseguir les nostres metes i els nostres objectius. Com podem observar el collage està format per tres imatges. A la primera hi trobem representades les coses bones de la vida, per això vàrem escollir petals de rosa. A la segona imatge hi trobem els petals de rosa volant. Representen que la vida no sempre es fàcil. A l'ultima imatge hi trobem fulles seques. Representen les coses dolentes i dures de la vida.
A continuació us deixo amb el vídeo resum del procés de creació de l'obra.
En aquesta entrada us vull mostrar un vídeo que m'ha servit per pensar sobre el meu futur i sobre la professió a la que em vull dedicar.
A continuació us deixo amb le meva reflexió.
Considero que aquest vídeo l’haurien de visualitzar tots els mestres per adonarse’n de la importància de la seva professió i de la responsabilitat que tenen sobre els alumnes als quals ensenyen.
Al vídeo es parla de la importància de les relacions entre els alumnes i els mestres i es diu que cap aprenentatge pot ocórrer sense una relació significativa. Tot aprenentatge és entendre les relacions.
Els nens no aprenen de la gent que no els agrada. Necessiten veure un referent en qui confiar per poder aprendre, per deixar que aquesta persona els formi.
Hem d’aprendre a entendre abans de ser entès, a escoltar i a disculpar-nos.
Aquestes són les coses que mostren la nostra cara més humana.
No educarem només per ensenyar conceptes, sinó que ho farem per deixar un llegat de relacions que esperem que mai desapareguin.
Al vídeo també apareix la idea que els Mestres hem de ser grans actors i actrius. No sempre ens tocaran els alumnes que desitgem, també en tindrem de difícils i moltes vegades aquests ens suposaran un repte, però ells mai ho poden saber. Aquesta és la feina d’un professor.
Per finalitzar reflexionaré sobre una la frase que més m’agrada del vídeo:
“Cada nen mereix tenir un campió, un adult que mai deixarà de creure en ell, que entengui el poder de la conexió i els insisteixi en què arribaran a ser el millor que puguin arribar a ser.”
Penso que és una de les frases més encertades que he escoltat mai. Tots nosaltres necessitem tenir un referent, una persona en la qual fixar-nos, una persona que sabem que no ens decebrà ni ens deixarà sols. No és fàcil de trobar aquesta persona, però estic segura que en un moment o altre aquesta persona apareix a la vida de tothom per marcar-la.
Com diu la senyora Pierson: “Som educadors,hem nascut per marcar la
diferencia.”
La meva companya Laia Soria i jo hem elaborat aquest vídeo sobre la següent endevinalla:
"En un arbre hi ha dotze branques. A cada branca hi ha quatre nius, i a cada niu hi ha set ocellets. Què és?"
Esperem que les imatges del vídeo us donin alguna idea per resoldre aquesta endevinalla.
El primer pas per realitzar el vídeo ha estat buscar les fotografies.
Per aquest procés de cerca hem analitzat bé l'endevinalla i hem seleccionat les fotografies que hem cregut més clares i adients.
Seguidament hem realitzat el muntatge del vídeo amb el programa Windows MovieMaker i ho hem fet de la següent manera: afegim les fotografies prèviament seleccionades i les
col·loquem en l'ordre corresponent. Seguidament afegim l'endevinalla i la música. Revisem el projecte, el guardem en format mp4 i el pugem al nostre canal de Youtube.
En aquesta web hi podem trobar contingut sobre moltes assignatures. Destaca pel format de la informació, ja que la podem trobar en format de vídeos explicatius i/o demostratius.
És un espai accessible per als més joves. Fàcil, clar i entenedor i de gran utilitat.
.png)
